El juliol de 2026 us proposem un viatge als orígens de la literatura occidental amb la lectura de la Ilíada i l’Odissea. Atribuïdes a Homer, aquestes dues epopeies fundacionals ens transporten al món dels herois, els déus i les grans aventures, però també ens parlen de la guerra, l’honor, l’astúcia, la nostàlgia i la condició humana. En aquest club de lectura descobrirem per què, gairebé tres mil anys després, continuen essent obres vives i imprescindibles per entendre la nostra tradició cultural.
Trobada per comentar la Ilíada d’Homer
Divendres, 17 de juliol
A les 20 h
Al Bar Núria, de Girona
Trobada per comentar l’Odissea d’Homer
Divendres, 31 de juliol
A les 20 h
Al Bar Núria, de Girona
Club de lectura estiuenc de la Ilíada i de l’Odissea d’Homer
Versió de Pau Sabaté
Calendarització
Seguim la següent divisió de les dues obres d’Homer, primer, els vint-i-quatre cants de la Ilíada; després, els altres vint-i-quatre de l’Odissea.
Ilíada
Hem dividit els vint-i-quatre cants de la Ilíada en setze blocs que es poden llegir diàriament.
Bloc 1. La còlera d’Aquil·les
Cant I
Data recomanda de lectura:
1 de juliol
Bloc 2. El catàleg de les naus i el duel Paris-Menelau
Cants II i III
Data recomanda de lectura:
2 de juliol
Bloc 3. La ruptura de la treva i el primer gran esclat de Diomedes
Cants IV i V
Data recomanda de lectura:
3 de juliol
Bloc 4. L’escena humana (Hèctor i Andròmaca)
Cant VI
Data recomanda de lectura:
4 de juliol
Bloc 5. La guerra i l’estancament
Cants VII–VIII
Data recomanda de lectura:
5 de juliol
Bloc 6. L’ambaixada a Aquil·les i la incursió nocturna (Doloneia)
Cants IX–X
Data recomanda de lectura:
6 de juliol
Bloc 7. La pressió creixent sobre els aqueus
Cants XI–XII
Data recomanda de lectura:
7 de juliol
Bloc 8. El contraatac i el reequilibri momentani
Cants XIII–XIV
Data recomanda de lectura:
8 de juliol
Bloc 9. Patrocle entra en batalla (punt d’inflexió)
Cants XV–XVI
Data recomanda de lectura:
9 de juliol
Bloc 10. La mort de Patrocle, el dol d’Aquil·les i l’escut
Cants XVII–XVIII
Data recomanda de lectura:
10 de juliol
Bloc 11. El retorn d’Aquil·les a la guerra
Cants XIX–XX
Data recomanda de lectura:
11 de juliol
Bloc 12. La massacre al riu i la mort d’Hèctor
Cants XXI–XXII
Data recomanda de lectura:
12 de juliol
Bloc 13. Els jocs fúnebres de Patrocle
Cant XXIII
Data recomanda de lectura:
13 de juliol
Bloc 14. La còlera final d’Aquil·les i la intervenció divina (moviment)
Cant XXIV (Part I, vv 1-187)
Data recomanda de lectura:
14 de juliol
Bloc 15. L’arribada de Príam al camp aqueu (emoció)
Cant XXIV (Part II, vv. 188-551)
Data recomanda de lectura:
15 de juliol
Bloc 16. El retorn del cos d’Hèctor i el tancament (dol)
Cant XXIV (Part III, vv. 552-804)
Data recomanda de lectura:
16 de juliol
Dia de trobada de la Ilíada:
divendres, 17 de juliol
Odissea
Hem dividit els vint-i-quatre cants de l’Odissea en tretze blocs que es poden llegir diàriament.
Bloc 1. La situació inicial: els pretendents i Atena impulsen Telèmac
Cant I
Data recomanda de lectura:
18 de juliol
Bloc 2. L’assemblea i el viatge de Telèmac
Cants II–III
Data recomanda de lectura:
19 de juliol
Bloc 3. Esparta: Menelau i la informació sobre Odisseu
Cant IV
Data recomanda de lectura:
20 de juliol
Bloc 4. La sortida d’Odisseu. I Nausica i l’ arribada als feacis
Cants V–VI
Data recomanda de lectura:
21 de juliol
Bloc 5. La cort dels feacis i l’inici del relat
Cants VII–VIII
Data recomanda de lectura:
22 de juliol
Bloc 6. Polifem, Eol i els primers errors del viatge
Cants IX–X
Data recomanda de lectura:
23 de juliol
Bloc 7. Hades, sirenes, Escil·la i Caribdis. I Calipso tanca el relat
Cants XI–XII
Data recomanda de lectura:
24 de juliol
Bloc 8. El retorn a Ítaca (la transformació i el primer contacte amb la terra)
Cant XIII
Data recomanda de lectura:
25 de juliol
Bloc 9. Eumeu i preparació del retorn (Odisseu captaire)
Cant XIV
Data recomanda de lectura:
26 de juliol
Bloc 10. Telèmac torna i el reconeixement Odisseu–Telèmac
Cant XV–XVI
Data recomanda de lectura:
27 de juliol
Bloc 11. L’entrada al palau, infiltració i reconeixements progressius
Cants XVII–XIX
Data recomanda de lectura:
28 de juliol
Bloc 12. La tensió final, la prova de l’arc i la massacre dels pretendents
Cants XX–XXII
Data recomanda de lectura:
29 de juliol
Bloc 13. El reconeixement final, l’ ordre restaurat i el tancament
Cants XXIII–XXIV
Data recomanda de lectura:
30 de juliol
Dia de trobada de l‘Odissea:
divendres, 31 de juliol
Homer al cinema
Trobada al cinema
Alguns participants de Club de lectura d’Homer vam convenir anar a veure la darrera pel·lícula de Christopher Nolan sobre el relat homèric de l’Odissea.
Ens trobarem el dimecres 22 de juliol, a les 19:45, als Ocine (dia de l’espectador i en versió original).
Podeu fer la compra de les entrades en línia
Altres versions dels relats homèrics
L’estiu de 2025 el Cinema Truffaut va projectar aquesta versió protagonitzada per Ralph Fiennes i Juliette Binoche, que em sembla una aposta interessant perquè plantegen la qüestió que Ulisses seria un soldat traumatitzat per la guerra de Troia, una concepció funciona en la pel·lícula però que oblida o no té en compte els anys que Ulisses passa amb Calipso.
Tot i que la pel·lícula no és una obra mestra, conté algunes escenes memorables, com el retrobament amb Argos, la prova final amb l’arc i el retrobament d’Ulisses amb Penèlope, després de 20 anys. Així com els moments en què Penèlope es troba al teler.
Recursos d’interès
Us compartim alguns dels recursos que hem intercanviat en el grup de WhatsApp del Club de lectura estiuenc d’Homer.
Entrevistes al traductor Pau Sabaté
Traductor de les versions de la Ilíada i l’Odissea que hem llegit al Club de lectura.
Les dones i Homer
Una qüestió que ha anat guanyant rellevància en les darreres dècades és el paper i la configuració psicològica de les dones que apareixen en l’obra d’Homer.
Les dones a l’Odissea
La primera de les conferències del llibre La veu i el poder de les dones de la classicista Mary Beard pren el moment en què Telèmac fa calla sa mare Penèlope com una mostra de la cultura patriarcal i del model d’oratòria masculí. Els homes són els que comprenen la distinció entre el discurs públic (mýthos) i el privat, reservat a les dones. I com aquest gest de fer callar una dona es repeteix a la Grècia antiga i, encara, en els nostres dies.
En la narració homèrica els telers i la confecció de teixits és un element que es repeteix: Penèlope amb astúcia fa i desfà per guanyar temps i no haver-se de casar amb cap dels pretendents (Odissea II, 93-110); Calipso teixeix amb una llançadora d’or quan Hermes li fa la visita (Odissea V, 59-70); Nausica dona una vestimenta a Ulisses que és lloada per Arete, la seva mare (Odissea VI, 214 i Odissea VII, 234-235); Circe que mentre teixeix canta amb veu molt bella (Odissea X, 221). Teixeixen, però també filen històries. Per això és molt pertinent la reflexió d’Irene Vallejo, que fa notar que el llenguatge tèxtil s’assembla al llenguatge literari:
Y, sin embargo, desde tiempos remotos las mujeres han contado historias, han cantado romances y enhebrado versos al amor de la hoguera. Cuando era niña, mi madre desplegó ante mí el universo de las historias susurradas, y no por casualidad. A lo largo de los tiempos, han sido sobre todo las mujeres las encargadas de desovillar en la noche la memoria de los cuentos. Han sido las tejedoras de relatos y retales. Durante siglos han devanado historias al mismo tiempo que hacían girar la rueca o manejaban la lanzadera del telar. Ellas fueron las primeras en plasmar el universo como malla y como redes. Anudaban sus alegrías, ilusiones, angustias, terrores y creencias más intimas. Teñían de colores la monotonía. Entrelazaban verbos, lana, adjetivos y seda. Por eso textos y tejidos comparten tantas palabras: la trama del relato, el nudo del argumento, el hilo de la historia, el desenlace de la narración; devanarse los sesos, bordar un discurso, hilar fino, urdir una intriga. Por eso los viejos mitos nos hablan de la tela de Penélope, de las túnicas de Nausícaa, de los bordados de Aracne, del hilo de Ariadna, de la hebra de la vida que hilaban las moras, del lienzo de los destinos que cosían las nortas, del tapiz mágico de Sherezade.
Irene Vallejo, El infinito en un junco, 2019
Les dones a la Ilíada
Marta Oller i Gemma Puigvert fan una indagació semblant a la de Mary Beard però centrada en la Ilíada, entre molts altres textos i autors. A tall d’exemple, us recomano la lectura d’aquest fragment.
Homer es diu de múltiples maneres
Traduccions catalanes de les obres d’Homer
Pendent
La geografia d’Homer
Obres inspirades en Homer
L’abast de l’obra d’Homer ha estat tan gran, que no només el cinema sinó també la literatura i la poesia s’ha vist influïda per aquests dos poemaris. A continuació, us deixem algunes interpretacions d’aquesta obra.
Poesia
Ítaca (1911)
Konstandinos P. Kavafis
Traducció de Carles Riba
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixença.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l’aïrat Posidó, no te n’esfereixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una
emoció escollida
et toca l’esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen,
corals i nacres, ambres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.
Segona Odissea (1894)
Konstandinos P. Kavafis
Traducció d’Eusebi Ayensa i Prat
Dante: Inferno, Canto XXVI
Tennyson: Ulysses
Odissea segona i gran,
més gran tal vegada que la primera, però ai!,
sense Homer, sense hexàmetres.
Era petit el seu casal patern,
era petita la seva ciutat natal
i tota la seva Ítaca era petita.
L’amor de Telèmac, la fidelitat
de Penèlope, la vellesa del pare,
els seus antics amics,
l’estimació del poble abnegat,
el feliç repòs a casa,
entraren com raigs de joia
en el cor del navegant.
I com raigs van apagar-se.
La set
de mar es desvetllà dins seu.
Odiava l’aire de la terra.
De nit, torbaven el seu somni
els fantasmes d’Hespèria.
S’emparà d’ell la nostàlgia
dels viatges i de les arribades
matinals a ports, on,
amb quina joia!, entres per primer cop.
L’amor de Telèmac, la fidelitat
de Penèlope, la vellesa del pare,
els seus antics amics,
l’estimació del poble abnegat,
la pau i el repòs a casa,
tot ho va avorrir.
I va marxar
A mesura que les ribes d’Ítaca
s’esvaïen gradualment davant seu
i navegava a tota vela cap a ponent,
cap als Ibers, cap a les Columnes d’Hèracles,
—ben lluny del mar Egeu—,
s’adonava que tornava a viure,
que es treia del damunt els lligams
de les coses conegudes i familiars.
I el seu cor aventurer
gaudia fredament, buit d’amor.
Psicoanàlisi
El psicoanalista italià Massimo Recalcati és qui més ha popularitzat la lectura del mite de Telèmac com a símbol de l’absència del pare. En el llibre Il complesso di Telemaco (2013), Recalcati sosté que la nostra època ja no està marcada pel «complex d’Èdip» (la rebel·lió contra el pare), sinó pel «complex de Telèmac»: fills que esperen un pare absent o desacreditat. Telèmac no vol matar el pare, sinó que espera el retorn d’Ulisses perquè torni a encarnar una autoritat legítima.
Il complesso di Telemaco è un rovesciamento del complesso di Edipo. Edipo viveva il proprio padre come un rivale, come un ostacolo sulla propria strada. I suoi crimini sono i peggiori dell’umanità: uccidere il padre e possedere sessualmente la madre. L’ombra della colpa cadrà su di lui e lo spingerà al gesto estremo di cavarsi gli occhi. Telemaco, invece, coi suoi occhi, guarda il mare, scruta l’orizzonte. […] il rischio di Telemaco è la malinconia, la nostalgia per il padre glorioso, per il re di Itaca, per il grande eroe che ha espugnato Troia. La domanda di padre, come Nietzsche aveva intuito bene, nasconde sempre l’insidia di coltivare un’attesa infinita e melanconica di qualcuno che non arriverà mai. È il rischio che Telemaco si confonda con uno dei due vagabondi protagonisti di Aspettando Godot di Samuel Beckett. Lo sappiamo: Godot è il nome di un’assenza. Nessun Dio-padre ci potrà salvare: la nostalgia per il padre-eroe è una malattia sempre in agguato. Il tempo del ritorno glorioso del padre è per sempre alle nostre spalle! […]