El Dia Mundial de la Filosofia, instaurat per la UNESCO i celebrat cada tercer dijous de novembre, ens convida a reivindicar la importància de pensar críticament en un món accelerat i ple de soroll. És una jornada per recordar que la filosofia no és un luxe intel·lectual, sinó un exercici de lucidesa: una manera de formular preguntes fonamentals, de dialogar amb els altres i d’interrogar els fonaments de les nostres creences.

En un temps marcat per la desinformació, la polarització i la superficialitat, el Dia Mundial de la Filosofia ens retorna a l’exigència del pensament matisat, argumentat i obert. Es tracta de celebra l’antiga intuïció que filosofar no és posseir la veritat, sinó caminar en la seva recerca. Així ho considerava el filòsof i psiquiatre Karl Jaspers, mestre de Martin Heidegger, que va enregistrar la seva concepció de la filosofia en dotze lliçons radiofòniques a tall d’iniciació a la filosofia. Us en compartim un fragment extremadament lúcid i descriptiu del rol del filòsof.

La paraula grega ‘filòsof’ (philosophos) s’ha format en oposició a sophos. Vol dir: aquell que estima el coneixement (la saviesa), a diferència de qui en possessió del coneixement s’anomenava a si mateix savi. Aquest sentit de la paraula es manté fins avui: la recerca de la veritat —no pas la possessió de la veritat— és l’essència de la filosofia, per més que sovint la traïm amb el dogmatisme, és a dir, amb un saber expressat en enunciats que es presenten com a definitius, complets i doctrinals. Filosofia vol dir: fer camí. Les seves preguntes són més essencials que les seves respostes, i cada resposta es converteix en una nova pregunta.

—Karl Jaspers, Introducció a la filosofia, “Què és la filosofia?”.
Traducció d’Àlex Agustí-Polis.