Títol: ¿Qué hacer con nuestro cerebro?
Autor/a: Catherine Malabou
Editorial: Arena Libros
Núm. de pàgines: 96
ISBN: 9788495897558

Sinopsi

«Els homes fan el seu propi cervell, però no saben que ho fan.» Aquest és el leitmotiv de la filòsofa Catherine Malabou, que així transforma el de Karl Marx («Els homes fan la seva pròpia història, però no saben que la fan.»). En efecte, la revolució de les ciències cognitives ens ensenya que allò que caracteritza en primer lloc el cervell és la seva plasticitat. Es tracta, doncs, segons C. Malabou, d’entendre que allò neuronal no rima només amb determinisme, sinó també amb llibertat. Però, per això, no cal confondre plasticitat i flexibilitat. Ser flexible significa plegar-se, rebre una forma, i no pas poder crear-la o esborrar-la. Ara bé, «la flexibilitat és la plasticitat menys el seu geni». Per tant, és hora de «comprendre el vincle entre la part de no-determinisme genètic que intervé en la constitució del cervell i la possibilitat d’un no-determinisme social i polític; en una paraula, d’una nova llibertat, d’un nou significat de la història».

És aquí que el llibre pren un rumb més inesperat, en intentar establir una connexió entre allò neuronal i allò sociopolític. El fenomen de la resiliència (que constatem en infants maltractats o en situació de fracàs que aconsegueixen superar les proves i reconfigurar-se) és la millor prova del potencial del nostre cervell. El plàstic remet al modelatge, però també a l’explosió (el plasticatge). Prendre consciència de la plasticitat del nostre cervell significa, doncs, comprendre que no només cal plegar-se, sinó que de vegades també cal explotar i resistir: poder «dir no a una cultura política, econòmica, però també mediàtica, afligent, que no fa sinó celebrar el triomf de la flexibilitat, coronar el regnat d’individus obedients que no tenen cap altre mèrit que saber abaixar el cap amb un somriure». Això és el que, segons C. Malabou, obre el camí cap a un «alterglobalisme biològic». En qualsevol cas, tot un exercici de trapezi volant per a l’esperit.

Biografia

Catherine Malabou (1959) és una filòsofa francesa original d’Algèria. La seva tesi doctoral, dirigida per Jacques Derrida, explorava el concepte de “plasticitat” a l’obra de G.W.F. Hegel. Des de llavors, Malabou ha continuat expandint aquest concepte en diàleg amb la tradició filosòfica occidental i amb la neurobiologia. Part dels seus interessos també tenen a veure amb el debat al voltant dels conceptes d’essència i diferència dins el feminisme. El 2020 es va destapar públicament com a anarquista i des de llavors la seva recerca s’ha centrat en les desigualtats socials generades per l’herència, en diàleg amb Pierre-Joseph Proudhon.

Des del 1995 ha impartit classes a la Universitat Paris Oest Nanterre La Défense, a la Universitat de Kingston, a la Universitat de Califòrnia i a la European Graduate School. Ha publicat conjuntament amb Jacques Derrida (La Contre-allée, 1999) i amb Judith Butler (Sois mon corps, 2010), entre d’altres.

La crítica ha emmarcat el pensament de Malabou dins el “nou materialisme”, un corrent filosòfic contemporània que pretén recuperar el debat sobre la matèria i l’essència després del pensament anomenat “postestructuralista” de la França de finals del segle XX. Entre les seves obres més destacades cal remarcar L’Avenir de Hegel (1996), Que faire de notre cerveau (2004), Les Nouveaux Blessés (2007) i Changer de différence (2009).

Recursos

Altres sessions del club