Etiqueta: Història de la filosofia
Amb el següent suggeriment enceta el primer capítol del seu cèlebre llibre After Virtue (1981) el filòsof escocès Alasdair MacIntyre, que podem traduir com a ‘Rere la virtut’. Un suggeriment que ell mateix reconeix que ressò a la ciència-ficció. Penso, per exemple, en A Canticle for Leibowitz (1959) de Walter M. Miller Jr. Gaudiu d’un dels millor inicis argumentatius contemporanis.
La mort de Pere Lluís Font convida a revisitar el pensament d’un dels grans introductors de la filosofia moderna i de la filosofia de la religió a Catalunya, hereu de René Descartes, Michel de Montaigne, Blaise Pascal i Immanuel Kant.
Llegir filosofia és una experiència única que requereix atenció tant al contingut com a la metodologia pròpia del pensament filosòfic, que es presenta en diversos gèneres com el diàleg, el tractat o l’aforisme. La filosofia ens convida a qüestionar la realitat i buscar respostes o comprensió, sovint mitjançant d’un procés lent i dialogal que demana diverses lectures: una primera per captar l’estructura, una segona per entendre la tesi i els arguments, i una tercera per avaluar críticament les idees. Aquesta manera de llegir, que combina reflexió, constància i repensament, connecta passat i present i ens integra en la recerca contínua i oberta de la veritat.
Primer text traduït al català d’un assaig radiofònic inèdit de Mary Midgley, escrit als anys cinquanta. Amb ironia i lucidesa, l’autora reflexiona sobre el celibat dels filòsofs, la vida domèstica i com l’aïllament ha condicionat la teoria del coneixement, tot reivindicant l’experiència femenina com a part essencial del pensament filosòfic.
En aquesta taula rodona, la intervenció del professor Àlex Agustí-Polis es va iniciar amb la proposta de distingir entre pensament crític i esperit crític, entès el primer com un conjunt d’eines per raonar amb coherència i el segon com una actitud vital de rebuig del dogmatisme. Va reivindicar Sòcrates com a model d’esperit crític i va defensar els cafès filosòfics i els clubs de lectura com a espais privilegiats de diàleg i lentitud. Llegir, va afirmar, és atorgar valor a les paraules, i dialogar implica reconèixer l’altre com a interlocutor vàlid.
Algunes parts d’aquest article formen part d’una sèrie d’articles que es publicaran ben aviat. Agraeixo de tot cor al professor Ignasi Giménez, membre del Grup Didàctica Filosofia ICE…