
Ramon Llull (Palma, 1232 – Tunis, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Anomenat per alguns Ramon lo Foll; per altres, Doctor Il·luminat.
En el Llibre de les bèsties (aproximadament 1288) es descriu a si mateix: «Jo, Ramon Llull, català de Mallorques» perquè formava part de la primera generació de cristians autòctons de l’illa perquè pertanyia a una família de rics colons barcelonins que va prendre part en la conquesta de Mallorca.
Va ocupar algun càrrec a la cort reial mallorquina. El pas per la cort el devia familiaritzar amb el món polític i administratiu. Fins als trenta anys va dur la vida pròpia dels laics potentats i cortesans i fins i tot va conrear la poesia trobadoresca. Ell mateix ho resumeix de forma lacònica: «Jo era un home casat, amb fills, dissolut i mundà.» Va abandonar la seva família i la vida mundana, després que se li aparegués Crist crucificat prop del monestir situat a la muntanya de Randa. D’ençà d’aleshores, es va dedicar a la religió, la filosofia i la difusió del cristianisme per tal de convertir els musulmans.
Va desenvolupar l’Art, un mètode racional per demostrar la veritat de la fe cristiana, basat en la lògica combinatòria. Es tracta d’un sistema artístic i dialògic que és pioner a utilitzar de diagrames i símbols per explicar conceptes metafísics i teològics. El seu propòsit era aconseguir una síntesi entre fe i raó. I també obrir camins per al diàleg interreligiós amb jueus i musulmans. Per a Llull, tot coneixement prové de Déu i és comprensible mitjançant la raó humana.
Va ser capaç de combinar la recerca mística amb l’ús rigorós de la raó per comprendre els atributs divins. La seva obra es fonamenta en l’explicació de la Trinitat com a principi fonamental de la realitat. També creia que la veritat de la fe cristiana podia convèncer des del diàleg i el coneixement compartit. Per això, Llull proposava demostrar la superioritat del cristianisme sobre altres religions amb arguments lògics. Un exemple molt clar i de rigor intel·lectual és Llibre del gentil e dels tres savis (1276) en què tres savis (mulsulmà, jueu i cristià) presenten les seves bases de les seves religions (l’existència d’un Déu únic, la creació del món i la resurrecció dels morts) perquè el gentil, pagà de creences, en seleccioni una. Cal destacar que Llull no parodia les altres religions sinó que n’exposa explicacions fidedignes.