Categoria: Totes les entradesPàgina 2 de 6
Aquest text presenta propostes concretes per fomentar el pensament crític i creatiu a les aules de primària i secundària. Mitjançant destreses com desenvolupar idees creatives, crear metàfores, comparar i contrastar o analitzar les parts i el tot, l’alumnat pot aprendre a pensar millor mentre aprèn els continguts curriculars. També s’hi recullen rutines de pensament inspirades en el Project Zero de Harvard, exemples pràctics d’hàbits mentals i eines d’avaluació com portafolis, rúbriques o diaris reflexius. L’objectiu és fer del pensament una eina transversal per comprendre, decidir i créixer.
L’aprenentatge basat en el pensament (TBL) situa el pensament com a eix de l’ensenyament. No es tracta només de pensar més, sinó de pensar millor. A través de destreses, hàbits de la ment i metacognició, el TBL busca formar estudiants autònoms, crítics i creatius, capaços d’aplicar el que aprenen a la vida real.
Pensar no és opcional, però pensar bé s’aprèn. Aquest article defensa que cal ensenyar a pensar de manera crítica i creativa des de l’aula, i ofereix nou principis clau per fer-ho possible.
Adso recorda el seu mestre Guillem de Baskerville, un home lògic i deductiu, inspirat en Guillem d’Occam i Sherlock Holmes. La pel·lícula explora la tensió entre fe i raó, la disputa sobre el riure i la pobresa, i mostra com l’humor és clau per entendre la veritat i la humanitat.
La memòria dels catalans (2025), dirigida per Borja de Riquer, recull símbols, tradicions i figures clau que configuren la cultura catalana. Amb articles breus i rigorosos, aborda des de l’himne Els segadors fins a la sardana i Sant Jordi, mostrant la construcció col·lectiva de la memòria catalana.
Kohei Saito ofereix una nova lectura de Karl Marx com a pensador ecologista. Destaca la crítica al capitalisme i la gestió col·lectiva de la Terra com a bé comú. Marx evolucionà del materialisme històric eurocèntric cap a una visió ecosocialista, crític amb el creixement il·limitat i el deteriorament ambiental.
En l’experiment mental de Derek Parfit, es planteja si seria just prendre un ull dels bessons amb vista per donar-lo als que no en tenen, buscant igualtat. Parfit discuteix les dificultats de la justícia distributiva i l’anivellament a la baixa, que pot empitjorar tothom sense beneficiar ningú.
Martha C. Nussbaum proposa deu capacitats bàsiques que tota societat hauria d’assegurar per garantir dignitat humana, incloent vida, salut, integritat corporal, raó pràctica, afiliació, respecte per altres espècies, joc i control polític i material, tot adaptant-se a contextos històrics i socials diversos.