Després de temps de rodatge amb el Cafè filosòfic de Girona, inaugurem una secció de testimonis. Es tracten de cròniques breus, relats o opinions que els participants han fet de les sessions. Un recull de l’esperit de la trobada i un resum dels arguments presentats. En definitiva, una evidència que qui participa en els Cafès hi arriba amb poques preguntes i en surt amb moltes més.
El primer testimoni
La Júlia, que era estudiant de segon de batxillerat a l’institut Pere Alsius de Banyoles, va escriure aquesta crònica sobre una trobada del Cafè.
És morta la filosofia? Utilitat i menysteniment
El passat dimecres vaig assistir a una nova edició del Cafè filosòfic de Girona. La qüestió que va centrar la trobada va ser tant punyent com provocadora: «és morta la filosofia?». Un interrogant que, lluny de tancar-se amb una resposta clara, va obrir la porta a un ampli ventall de perspectives i reflexions.
Per començar, es va destacar la utilitat de la filosofia com una eina essencial per pensar bé. Es va dir que la filosofia ens ajuda a descobrir nous enfocaments i a viure amb consciència, obrint-nos a la possibilitat de qüestionar la nostra manera de viure. En aquest sentit, més que una disciplina acadèmica, la filosofia es va entendre com una actitud vital i una pràctica diària de l’individu.
Una altra veu va defensar que la filosofia, tot i tenir una gran importància, és avui un «joc deteriorat» a causa del capitalisme. Aquest sistema, enfocat en el consum i la productivitat, ha desplaçat l’acte de pensar profundament. Tot i això, la mateixa persona va expressar un cert optimisme: en un futur dominat per màquines i intel·ligències artificials, potser la filosofia reviurà i esdevindrà imprescindible per a la condició humana.
També es va proposar una visió més essencialista: la filosofia és innata, ha existit sempre, i es manifesta en les converses quotidianes, en l’intercanvi d’opinions, idees i sensacions. Tanmateix, es va observar amb preocupació que avui és difícil practicar-la plenament, ja que vivim en una societat cada cop més individualista, on la gent s’enclaustra en el seu propi món sense escoltar els altres. Aquesta desconnexió genera una manca d’interès i de coneixement compartit.
Un altre participant va plantejar que el desenvolupament de la filosofia està actualment bloquejat per les xarxes socials i els mòbils. Els temes que s’hi tracten acostumen a ser superficials i consensuats, cosa que impedeix una investigació més profunda i personal. La filosofia requereix temps, espai i voluntat d’endinsar-se en el que és desconegut, i això sovint no encaixa amb la immediatesa i la simplificació de les plataformes digitals.
Una aportació interessant va ser la idea que la filosofia sovint es percep com una activitat elitista, reservada per a uns pocs. Aquesta imatge frena moltes persones a l’hora d’apropar-s’hi. Tot i que es va negar que hagi de ser elitista, també es va defensar que no cal «rebaixar el nivell», sinó trobar maneres d’atraure més gent que s’atreveixi a filosofar.
També es va criticar la institucionalització de la filosofia, a la qual es va atribuir part de la seva mort aparent. Quan es converteix en matèria reglada, avaluada i obligatòria, pot perdre la seva essència oberta i provocadora. Es va plantejar, de fet, si la filosofia i la història de la filosofia són realment la mateixa cosa, o si confondre-les pot matar l’esperit viu del pensament lliure.
Cap al final de la sessió es va obrir un nou debat: «la filosofia ens fa persones més democràtiques?». Una persona va respondre negativament, argumentant que la veritat filosòfica sovint neix fora de la democràcia, i que moltes escoles de pensament no són ni flexibles ni obertes. Per contra, una altra opinió va defensar que sí, que la filosofia és una eina de resistència davant el capitalisme, que busca ciutadans obedients i poc crítics. Pensar, dialogar i qüestionar són actes revolucionaris i, en aquest sentit, la filosofia és una aliada de la democràcia. En definitiva, el Cafè filosòfic va servir per constatar que la filosofia potser no és morta, però sí menystinguda. La seva veu ressona encara entre aquells que es pregunten, que dubten, que escolten.
Potser la filosofia no necessita estar viva en les institucions per estar viva en nosaltres. I mentre hi hagi algú que es pregunti pel sentit de la vida, pel bé, per la justícia o pel pensament mateix, la filosofia continuarà bategant.
—Júlia Bermejo Guilà, 30 d’abril de 2025
El segon testimoni
En Marcel, artista polifacètic i aficionat a la filosofia, durant una entrevista per al programa Converses a la brava ens parla de la seva experiència al Cafè filosòfic de Girona.
—Marcel Rueda, 30 de juliol de 2025
El tercer testimoni
L’Emma ens va fer arribar aquest missatge per whatsapp després d’una trobada del Cafè filosòfic de Girona.
Hola, Àlex,
Només et volia escriure per agrair-vos de tot cor això que esteu construint en Narcís i tu. Com a persona curiosa i amb inquietuds a nivell mental, sovint m’he trobat amb la dificultat de trobar espais on poder compartir i explorar preguntes existencials amb altres persones. No havia sentit fins ara que hi hagués un lloc on pogués expressar aquestes inquietuds amb plena llibertat… i, d’alguna manera, l’he acabat trobant amb vosaltres.
Per això us estic profundament agraïda. En un moment com l’actual, en què sembla que la filosofia es va esvaint progressivament —tot i ser, des del meu punt de vista, una part essencial del que ens configura com a éssers humans—, em sembla especialment valuós el que esteu creant. I encara més veure l’acollida que ha tingut avui, que no fa sinó reafirmar la qualitat i el sentit de la feina que esteu fent.
De veritat, gràcies. Ens anirem veient en aquestes trobades tan inspiradores.
—Emma Barbesà, 19 de febrer de 2026
El quart testimoni
En Xavier, un artista total amb una llarga trajectòria, va fer un retrat de l’Àlex, el dinamitzador del Cafè filosòfic de Girona, en una de les trobades.
—Xavier Cassany, 28 de d’abril de 2026