Robert Nozick, un filòsof polític de la Universitat de Harvard, va fer l’exposició més cèlebre del llibertarisme a mitjan anys setanta del segle XX. Nozick va tenir l’audàcia de combinar el liberalisme clàssic amb l’anarquisme individualista. La seva obra Anarchy, State, and Utopia (1974) ja és considerada un clàssic de la filosofia política que neix com una crítica tant a l’utilitarisme com a la famosa Una teoria de la justícia (1971) de John Rawls.

Textos sobre llibertarisme de Nozick

Els ingredients del llibertarisme de Nozick

El llibertarisme és una teoria política que defensa la llibertat individual com a valor central i prioritari. Parteix de la idea que cada persona és propietària de si mateixa (autopropietat) i que, per tant, qualsevol coacció només és legítima si serveix per protegir els drets dels altres. D’aquí se’n deriva el principi de no-agressió, que rebutja la violència i la intervenció coercitiva de l’Estat, especialment en forma de redistribució econòmica o regulació extensa. En la seva versió clàssica (la de Nozick), s’hi defensa un estat mínim reduït a seguretat, interna i externa, i justícia, pel fet que així es facilitaria un mercat basat en intercanvis voluntaris.

Els tres principis de la teoria de la titularitat de Nozick

Contràriament a Rawls (i a la resta de liberals igualitaris), Nozick no considera que hi hagi cap problema de justícia distributiva. El veritable problema no és que hi hagi una desigualtat que hagi generat rics i pobres, el veritable problema és que algú tingui un bé que no li pertanyi.