Autor: Àlex Agustí-PolisPàgina 3 de 7
L’aprenentatge basat en el pensament (TBL) situa el pensament com a eix de l’ensenyament. No es tracta només de pensar més, sinó de pensar millor. A través de destreses, hàbits de la ment i metacognició, el TBL busca formar estudiants autònoms, crítics i creatius, capaços d’aplicar el que aprenen a la vida real.
Pensar no és opcional, però pensar bé s’aprèn. Aquest article defensa que cal ensenyar a pensar de manera crítica i creativa des de l’aula, i ofereix nou principis clau per fer-ho possible.
En aquesta taula rodona, la intervenció del professor Àlex Agustí-Polis es va iniciar amb la proposta de distingir entre pensament crític i esperit crític, entès el primer com un conjunt d’eines per raonar amb coherència i el segon com una actitud vital de rebuig del dogmatisme. Va reivindicar Sòcrates com a model d’esperit crític i va defensar els cafès filosòfics i els clubs de lectura com a espais privilegiats de diàleg i lentitud. Llegir, va afirmar, és atorgar valor a les paraules, i dialogar implica reconèixer l’altre com a interlocutor vàlid.
Adso recorda el seu mestre Guillem de Baskerville, un home lògic i deductiu, inspirat en Guillem d’Occam i Sherlock Holmes. La pel·lícula explora la tensió entre fe i raó, la disputa sobre el riure i la pobresa, i mostra com l’humor és clau per entendre la veritat i la humanitat.
La memòria dels catalans (2025), dirigida per Borja de Riquer, recull símbols, tradicions i figures clau que configuren la cultura catalana. Amb articles breus i rigorosos, aborda des de l’himne Els segadors fins a la sardana i Sant Jordi, mostrant la construcció col·lectiva de la memòria catalana.
Kohei Saito ofereix una nova lectura de Karl Marx com a pensador ecologista. Destaca la crítica al capitalisme i la gestió col·lectiva de la Terra com a bé comú. Marx evolucionà del materialisme històric eurocèntric cap a una visió ecosocialista, crític amb el creixement il·limitat i el deteriorament ambiental.
En l’experiment mental de Derek Parfit, es planteja si seria just prendre un ull dels bessons amb vista per donar-lo als que no en tenen, buscant igualtat. Parfit discuteix les dificultats de la justícia distributiva i l’anivellament a la baixa, que pot empitjorar tothom sense beneficiar ningú.
Martha C. Nussbaum proposa deu capacitats bàsiques que tota societat hauria d’assegurar per garantir dignitat humana, incloent vida, salut, integritat corporal, raó pràctica, afiliació, respecte per altres espècies, joc i control polític i material, tot adaptant-se a contextos històrics i socials diversos.
En el llibre ‘Pluja’ (1921), dos matrimonis missioners i un metge coincideixen en una illa del Pacífic durant la temporada de pluges. El conflicte moral entre el sever reverend Davidson i la lliure senyoreta Thompson emergeix en un ambient opressiu, on la pluja simbolitza l’aïllament i la tensió.