Confuci (Qufu, Estat de Lu, 551 aC – Estat de Lu, 479 aC) és el nom llatinitzat de Kongzi o Kong Fuzi, en pinyin Kǒng Zǐ (孔子) o Kǒng Fūzǐ (孔夫子); en Wade-Giles K’ung-fu-tzu. Se’l considera transmissor de la cultura antiga més que no pas autor. Va donar molta importància a certs textos antics que probablement va ajudar a compilar o editar, i que l’escola confuciana elevaria a la categoria de llibres canònics. Aquests llibres, coneguts com els «cinc jing», van quedar fixats en temps de l’emperador Han Wudi i es van convertir en referents d’autoritat cultural i educativa. Els textos inclouen Poesia (Shijing, 詩經), Documents (Shujing, 書經), Canvis (Yijing, 易經), Rituals (Liji, 禮記) i Primaveres i tardors (Chunqiu, 春秋), aquest darrer se sol atribur al mateix Confuci. També existia un sisè clàssic, Música (Yuejing, 樂經), que va ser destruït durant la crema de llibres del 213 aC.
El sistema d’ensenyament confucià es basava en la memorització i la recitació dels clàssics, reflectint el respecte profund per l’escriptura i la tradició. La idea de «jing» com a llibre canònic remet a l’ordit del teixit, les línies fonamentals sobre les quals es construïa la cultura i l’ètica xineses. Aquests llibres oferien models de saviesa i normes de conducta: la poesia per entendre els sentiments, els documents per conèixer la història, els rituals per regular el comportament, els canvis per captar les dinàmiques de l’univers i les primaveres i tardors per ordenar les categories socials i polítiques.
Amb el temps, el cànon es va ampliar fins a tretze llibres, incloent-hi les Analectes de Confuci, el Xiaojing sobre la pietat filial i els escrits de Menci. Aquesta expansió mostra com la tradició confuciana va continuar evolucionant, adaptant-se a nous temps sense perdre la seva arrel en els textos clàssics. El llegat de Confuci perdura, no només per la seva figura com a pensador moral, sinó també per la seva tasca en la preservació i sacralització del saber antic com a fonament de la societat i la política xineses.
Analectes
El duc de Shè parlà a Confuci dient: «A la meva terra hi ha un tal Gōng el Recte; el seu pare havia robat una ovella i ell, el fill, en va donar testimoni.» Confuci digué: «Els rectes de la meva terra actuen d’una altra manera. El pare encobreix el fill i el fill encobreix el pare. En això ja hi ha rectitud.» (13:18)