John Stuart Mill (Londres, Anglaterra, 1806 – Avinyó, França, 1873) va ser un dels pensadors liberals més influents de la història, destacant com a economista i filòsof. A l’Anglaterra del segle XIX, durant la revolució industrial, va actualitzar les idees utilitaristes de Jeremy Bentham, el seu mestre. A través de les seves teories sobre la llibertat individual i l’economia, va proposar una nova visió sobre la relació entre l’estat i els drets individuals. En un context social marcat per la desigualtat laboral, especialment entre dones i nens, les idees de Mill sobre la llibertat personal eren radicals i trencadores.
Mill va defensar la llibertat individual contra la tirania de la majoria i va ser un ferm defensor de la llibertat de pensament i expressió. Les seves obres clau com Sobre la llibertat (1859) i La subjugació de les dones (1869) reflecteixen les seves creences liberals i progressistes, abordant qüestions socials com el feminisme i la participació política de les dones. Encara que influenciat pels socialistes utòpics, Mill no defensava la revolució violenta, sinó un canvi gradual i segur per aconseguir un progrés social i econòmic, en què l’educació i la millora de les condicions de vida fossin fonamentals.
El 1830 coneix a Harriet Taylor, que serà l’amor de la seva vida. Una dona altament educada d’un nivell intel·lectual que fascina a Mill i reconeixia amb una enorme bellesa. De fet, sabem que en Sobre la llibertat, que el mateix Mill dedica a la seva estimada, i també en La subjugació de les dones, Taylor va tenir-hi un paper fonamental, fos perquè va compartir idees amb Mill o bé redactant alguns paràgrafs. No serà fins al cap de vint-i-un anys, i anys després de la mort del marit de Taylor, que tots dos contrauran matrimoni el 1851. Set anys després, el matrimoni s’ha mudat a la Provença francesa, lloc i moment en què fruit d’una pulmonia morirà Harriet Taylor.
En la seva educació, Mill va ser un prodigi, ja que va ser ensenyat pel seu pare, James Mill, i per Jeremy Bentham en un ambient rigorós i antireligiós. Tot i la duresa de la seva formació, que li va causar trastorns emocionals, va desenvolupar una gran capacitat d’anàlisi i raonament. A la seva vida adulta, va tenir un paper destacat en el Parlament britànic, on va defensar el sufragi femení i va contribuir activament a la causa de les dones. La seva obra va influir no només en la política i l’economia, sinó també en el pensament social i feminista de la seva època.
Algunes de les seves obres més notables
- Principis d’economia política (1848)
- Sobre la llibertat (1859)
- L’utilitarisme (1863)
- La subjugació de les dones (1869)
Mill a les PAU
En aquest enllaç trobaràs els textos de L’utilitarisme de Mill avaluables als exàmens de les PAU, un glossari complet i mostres d’exàmens d’altres anys.
La vida de John Stuart Mill
- Comentari. Breu biografia i context de John Stuart Mill
L’utilitarisme (1863)
Accedeix als dos capítols de les PAU:
- Fragments. La gènesi de l’utilitarisme es troba en el jove Sòcrates
- Article. Mill respon als seus crítics (Ramon Alcoberro)
- Conferència. L’utilitarisme de John Stuart Mill: una ètica del càlcul de la felicitat (Àlex Agustí-Polis)
Sobre la llibertat (1859)
Textos sobre el liberalisme
- Fragments. Sobre la llibertat (1859) de John Stuart Mill
- Llibertat negativa. L’Estat només pot limitar la llibertat per evitar danys a altres.
- Antipaternalisme. l’Estat no imposa el bé ni evitar que tu et facis mal a tu mateix.
- Llibertat del perfeccionament individual. Autodesenvolupament, la llibertat com a creixement personal de l’individu.
- Llibertat negativa. L’Estat només pot limitar la llibertat per evitar danys a altres.
La subjugació de les dones (1869)
Pendent