Etiqueta: pensament críticPàgina 1 de 2
En aquest cicle, hem presentat noves concepcions democràtiques que tinguin en compte la dimensió del diàleg, la cura i l’acció col·lectiva per tal d’aconseguir no només la sortida del sentiment de desafecció sinó també un replantejament de la participació política més feminista. Finalment, també hem analitzat la influència del neoliberalisme en la gestació d’un malestar –individual, social i psicològic– que s’ha revelat com una despossessió política profunda.
Segons Karl Jaspers, la filosofia no és la possessió de la veritat, sinó el camí cap a ella. El filòsof és qui estima i cerca el coneixement, a diferència d’aquell que es creu posseïdor d’un saber definitiu. Per això, en filosofia, les preguntes són més essencials que les respostes, i cada resposta només obre una nova interrogació.
En aquest pamflet assagístic, David Graeber argumenta que l’anarquisme no és caos ni violència: sinó que consisteix a confiar que els éssers humans poden organitzar-se, cooperar i tractar-se amb respecte sense que ningú els imposi res.
El setembre de 2025 hem començat la nova temporada del Cafè filosòfic de Girona amb trobades un dimecres al mes a la Taverna d’El Foment i un dijous al mes al Somia Vins i Llibres.
Llegir filosofia és una experiència única que requereix atenció tant al contingut com a la metodologia pròpia del pensament filosòfic, que es presenta en diversos gèneres com el diàleg, el tractat o l’aforisme. La filosofia ens convida a qüestionar la realitat i buscar respostes o comprensió, sovint mitjançant d’un procés lent i dialogal que demana diverses lectures: una primera per captar l’estructura, una segona per entendre la tesi i els arguments, i una tercera per avaluar críticament les idees. Aquesta manera de llegir, que combina reflexió, constància i repensament, connecta passat i present i ens integra en la recerca contínua i oberta de la veritat.
Aquest article presenta la proposta filosòfica de Josep-Maria Terricabras. Lluny de definir la filosofia d’una manera única o tancada, Terricabras defensà una concepció oberta, plural i revisable de l’activitat filosòfica. La seva obra es caracteritza per un rebuig constant tant de l’essencialisme com del relativisme. La seva pràctica filosòfica se sosté en tres principis fonamentals: la claredat, el rigor i la utilitat. La seva manera d’entendre la filosofia fugia sempre de l’obscuritat innecessària i reivindicà el pensament com a defensa personal, és a dir, com una manera de comprendre millor la realitat sense reduir-ne la complexitat.
Aquest text presenta propostes concretes per fomentar el pensament crític i creatiu a les aules de primària i secundària. Mitjançant destreses com desenvolupar idees creatives, crear metàfores, comparar i contrastar o analitzar les parts i el tot, l’alumnat pot aprendre a pensar millor mentre aprèn els continguts curriculars. També s’hi recullen rutines de pensament inspirades en el Project Zero de Harvard, exemples pràctics d’hàbits mentals i eines d’avaluació com portafolis, rúbriques o diaris reflexius. L’objectiu és fer del pensament una eina transversal per comprendre, decidir i créixer.
L’aprenentatge basat en el pensament (TBL) situa el pensament com a eix de l’ensenyament. No es tracta només de pensar més, sinó de pensar millor. A través de destreses, hàbits de la ment i metacognició, el TBL busca formar estudiants autònoms, crítics i creatius, capaços d’aplicar el que aprenen a la vida real.
Pensar no és opcional, però pensar bé s’aprèn. Aquest article defensa que cal ensenyar a pensar de manera crítica i creativa des de l’aula, i ofereix nou principis clau per fer-ho possible.