Títol: Ontología del accidente. Ensayo sobre la plasticidad destructiva
Autor/a: Catherine Malabou
Editorial: Pólvora Editorial
Núm. de pàgines: 88
ISBN: 9789569441516

Sinopsi

Ontologia de l’accident. Assaig sobre la plasticitat destructiva és la tercera traducció al castellà d’una obra de Catherine Malabou a càrrec de l’acadèmic Cristóbal Durán. Es tracta d’un assaig que es proposa pensar la implicació entre essència i accident, en un intent explícit de desplaçar el significat tant de la transformació com de la metamorfosi, entenent aquests conceptes com quelcom més que simples canvis de «forma», de pell o de vestimenta.

Les mutacions o transformacions que es produeixen al llarg del desenvolupament vital comprometrien, més aviat, canvis tant en la forma com en l’ésser, de manera que un canvi de forma pot significar també una transformació de l’ésser. Malabou intenta pensar una metamorfosi radical, és a dir, precisament, la fabricació d’una persona nova, d’una forma inèdita de vida que no tingui cap punt en comú amb la identitat que la precedeix.

En altres paraules, es tracta d’un intent arriscat de qüestionar el pressupòsit substancialista que ha estat el company de viatge predilecte del concepte de metamorfosi a Occident, contravenint així la fórmula clàssica segons la qual: la forma es transforma, però la substància roman.

Biografia

Catherine Malabou (1959) és una filòsofa francesa original d’Algèria. La seva tesi doctoral, dirigida per Jacques Derrida, explorava el concepte de “plasticitat” a l’obra de G.W.F. Hegel. Des de llavors, Malabou ha continuat expandint aquest concepte en diàleg amb la tradició filosòfica occidental i amb la neurobiologia. Part dels seus interessos també tenen a veure amb el debat al voltant dels conceptes d’essència i diferència dins el feminisme. El 2020 es va destapar públicament com a anarquista i des de llavors la seva recerca s’ha centrat en les desigualtats socials generades per l’herència, en diàleg amb Pierre-Joseph Proudhon.

Des del 1995 ha impartit classes a la Universitat Paris Oest Nanterre La Défense, a la Universitat de Kingston, a la Universitat de Califòrnia i a la European Graduate School. Ha publicat conjuntament amb Jacques Derrida (La Contre-allée, 1999) i amb Judith Butler (Sois mon corps, 2010), entre d’altres.

La crítica ha emmarcat el pensament de Malabou dins el “nou materialisme”, un corrent filosòfic contemporània que pretén recuperar el debat sobre la matèria i l’essència després del pensament anomenat “postestructuralista” de la França de finals del segle XX. Entre les seves obres més destacades cal remarcar L’Avenir de Hegel (1996), Que faire de notre cerveau (2004), Les Nouveaux Blessés (2007) i Changer de différence (2009).

Recursos

Altres sessions del club