Títol: Imaginar la fi
Autor/a: Eudald Espluga
Editorial: Raig verd
Núm. de pàgines: 306
ISBN: 9788410487468

Sinopsi

Vivim envoltats de relats sobre el col·lapse: crisi climàtica, catàstrofes tecnològiques, guerres globals, búnquers de luxe i fantasies d’escapisme reservades a uns pocs. Imaginar la fi analitza per què la fi del món s’ha convertit en el nostre horitzó cultural i polític, i com aquesta imaginació apocalíptica sovint actua com un mecanisme de paràlisi. A través de la teoria crítica, la filosofia i l’anàlisi de la cultura contemporània, el llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible.

Lluny del catastrofisme impotent i del tecnooptimisme salvador, Imaginar la fi és una invitació radical a reapropiar-nos del futur quan sembla que ja no n’hi ha. Un assaig lúcid, provocador i necessari que dialoga amb el pensament contemporani, la ciència-ficció, els imaginaris climàtics i la cultura pop per oferir eines intel·lectuals amb què pensar, actuar i decidir com volem habitar el temps que ve. Un llibre imprescindible per entendre per què imaginar la fi és, avui, una tasca política urgent.

Biografia

Eudald Espluga (1990) és un filòsof i assagista català, llicenciat en Filosofia i graduat del màster en Comunicació i Estudis Culturals a la Universitat de Girona. Va dedicar la seva tesi doctoral al fenomen de l’autoajuda i col·labora amb mitjans com RAC1, El Salto i Núvol. El 2021 va publicar No siguis tu mateix. Apunts sobre una generació fatigada (2022), en què reflexionava sobre la crisi de la generació millennial arran del sistema capitalisme i centrant-se en la fatiga com a símptoma. 

Darrerament ha publicat Imaginar la fi. Horror climàtic, tecnofeixisme i esperança apocalíptica (2026), en què revisa el concepte de distopia a la llum dels temps que corren. El llibre qüestiona el fals dilema entre imaginar la fi del món o imaginar la fi del capitalisme, i proposa pensar el final no com un col·lapse inevitable, sinó com un camp de disputa política, simbòlica i col·lectiva en un planeta que ja ha entrat en una fase de transformació irreversible. El 2026 va dirigir el cicle “Sobre la imaginació apocalíptica”, del CCCB, en què repassava les diferents visions de la fi del món que han acompanyat la humanitat, des de l’època medieval fins avui en dia.

Recursos

Altres sessions del club