El dijous 25 de setembre de 2026 vam fer la 40a trobada del Cafè filosòfic de Girona, al Somia Vins i Llibres, a les 18:30. A continuació, podeu llegir un resum del desenvolupament de la trobada.

Avui ens hem plantejat si ens hauríem de replantejar, de fet, el concepte d’amistat.

Hem parlat que l’amistat és un concepte que s’ha transformat, que pateix, per tant, amb els canvis socials. En aquesta aproximació, hem dit que en comunitats més petites la coneixença amb tothom de la comunitat és total, mentre que amb el creixement de les comunitats ja comencem a distingir entre amics i coneguts.

També hem dit de l’amistat que pot ser o bé superflua o que podem considerar-la un vincle vital molt més pregon. De totes maneres, l’amistat demana de cert restringiment, és a dir, que no pas tothom pot esdevenir un amic.

Hem dit de l’amistat que és l’únic vincle que no té cap contracte.

Ens hem preguntat també si es pot establir una amistat en els mons digitals. Hem parlat que tradicionalment l’amistat es conservava d’una manera i que el món digital ens fa conservar-la d’una altra.

Hem dit que les relacions autèntiques, les que són importants, quedarien restringides a un màxim de 200 persones en la nostra comunitat i en la nostra vida, i que, per tant, en pobles més petits era fàcil relacionar-se amb aquestes 200 persones. En aquest sentit, en la societat moderna s’amplia molt més la gent que acabem coneixent però alhora també minva la nostra capacitat per poder connectar amb aquestes persones.

Hem proposat un experiment mental sobre dos aristòcrates del segle XVIII que es cartegen per veure si realment el problema és la tecnologia, perquè sembla que tecnologia i cartejar-se tindrien en comú la llunyania, però ningú posaria en entredit l’amistat de totes dues persones de l’exemple. Hem dit, per tant, que una primera definició d’amistat seria l’estima de l’altre, en una la perspectiva que va formular Emmanuel Lévinas.

Hem dit també que l’enemic potser no és exactament la tecnologia, sinó la relació comercial, el pur interès, diguéssim, perquè també hem acabat dient que una característica de l’amistat és que té desinterès. Concretat que no és ben bé el capitalisme el que s’hi oposa, atès que les relacions comercials o els sistemes econòmics podien haver mutat. També hem formulat que l’amistat no es tracta d’un càlcul, que tant l’amor com l’amistat tenen alguna cosa d’afectuosa.

Hem dit també de l’amistat, en una segona definició, que és la paraula que utilitzem com a calaix de sastre per posar aquelles relacions formals que no acaben d’encaixar, que no són la família. Hem dit que un altre possible enemic de l’amistat seria la manca de bilateralitat. En aquest sentit, la gent fa publicacions a les xarxes, però no acostumen a ser publicacions per a un amic concret. En molts casos, es tracta de publicar per a una audiència gran allà, però l’amic que ho ha publicat no ens interpel·la directament.

Hem dit també de l’amistat que és complicada de definir, que l’amistat no es pot predicar en gros, que coneguts en tenim molts, però amics els comptem més aviat amb la mà, que en l’amistat no hi ha judicis, l’amic és qui no ens jutja mai, i que hi som per totes per l’amic o l’amiga.

També hem dit que hem començat tractant de definir l’amistat i al final definir vol dir posar límits, siguin el nombre màxim d’amics que podem tenir en vida, sigui la tecnologia com ens condiciona, sigui la bilateralitat. I que en aquest sentit, ens hem preguntat si podria haver-hi una mena d’amistat universal de la mateixa manera que hi ha un amor universal, que el prediquen les religions, si hi pot haver una amistat sense límits.

Hem tornat a la definició de l’amistat arran de la possibilitat de l’amistat universal, hem dit que pot ser que sigui en realitat amor i no pas amistat, i que els estiguem confonent tots dos si els universalitzem, perquè semblaria que en algun punt ens hem inclinat també a pensar que l’amistat és molt més concreta, molt més particular.

Hem tornat a l’exemple de l’amistat per carta del segle XVIII, dient que es tracta d’una amistat més de caire intel·lectual, que només fem servir aquesta part, que no hi ha necessitat de sentir l’altre, perquè en algun moment també hem invocat que l’amistat pot necessitar de contacte, de veure l’altre, de sentir-lo. Per tant, hem reforçat la idea que el vincle per a algunes persones semblaria que passa també per veure’s o sentit-de directament.

També hem dit que l’amistat pura seria una entel·lèquia, que tota amistat és condicionada, i que l’amistat no demana tanta responsabilitat com potser ho faria la família.

També hem dit que som éssers socials, però que l’amic es troba en un esglaó superior; que l’amic és amic perquè amb ell puc ser autèntic, puc ser jo mateix, amb l’amic; que l’amic és aquella persona que et pregunta què tal estàs i li contestes autènticament, li dius la veritat; que l’amic no necessita que ens posem cap màscara social; que en l’amistat hi ha un factor més emocional o espiritual.

Hem intentat fer una mena de gradació de les relacions socials, trobem coneguts, després trobem companys de feina de classe, en un escaló més elevat trobem amics i, finalment, trobem els amics íntims. Aquests amics íntims també s’ha dit que serien pròpiament el concepte d’amistat que estàvem debatent; que aquests amics íntims no tenen per què ser relacions que cultivem cada dia, però que quan tornem a relacionar-nos amb aquestes persones l’amistat perdura.

Hem contradit alguna cosa que ja havíem dit sobre el judici dels amics, que els amics sí que es poden jutjar. De fet, hi ha hagut gent que valorava que poguéssim tenir amics que ens diguessin coses que no veuríem si no els tenim.

També hem dit dels amics íntims que són pocs i que en aquest sentit hem negat en primera instància que la parella pogués ser una amiga, perquè amb la parella hi ha interessos o fins i tot interessos que es poden confrontar.

Hem dit també que havíem de trencar amb la idea que l’amistat permet ser un mateix, perquè en realitat la sola individualitat és el que permet ser un mateix.

Hem dit de l’amistat que podem tenir amics per diferents coses, amb qui comentar un llibre, amb qui sortir de festa, que al final les amistats canvien i que acabes coincidint amb algunes coses o deixant de coincidir amb unes altres.

Hem contrariat que amb la parella no s’hi pugui tenir amistat prenent l’experiència com a prova.

Hem donat una pista per a un indicador de bona amistat, que és quan algú sap tot de tu i no ho utilitza en la teva contra.

Hem dit també que és complicat dir amic a algú que no sentis d’una manera molt pregona, que en realitat aquesta amistat cal viure-la profundament.

Ens hem centrat en les circumstàncies, sigui per carta o per internet, i en com acaben condicionant la mena d’amistat que establim.

També hem deixat una pregunta a l’aire de si l’amistat podria ser en realitat una definició que cadascú tingués. En aquest sentit, hem respost a aquesta pregunta dient que, evidentment, l’amistat és subjectiva, però que, si fem cafès filosòfics, hem d’arribar a algunes conclusions que acabem generalitzant, que acabem dient alguna cosa de l’amic o de l’amistat.

Ens hem preguntat altre cop per les modificacions de l’amistat i pels seus enemics. Hem dit que, tot i que la tecnologia pugui ser una amenaça major o més intensificada que la l’amistat per carta, al final el que també ens passa és que vivim en societats més àmplies, més heterogènies, on ens acabem individualitzant, on no acabem de comunicar-nos ni pertanyent exactament al grup.

També hem trencat una llança a favor de la tecnologia dient que, de la mateixa manera que ens atomitza, també ens permet mantenir el vincle que potser no podríem mantenir en persones allunyades d’on vivim.

També hem parlat de la necessitat potser no tant de definir, però sí d’intentar-nos aproximar o concretar una mica més als conceptes, les nocions, i que, si bé potser no cal definir-les, sí que és interessant fer aproximacions. En aquesta línia de les aproximacions, amor i amistat, que d’alguna manera ens plantejàvem si podien ser totes dues universals, no estarien tan separades, en el sentit que es pot interpretar el «filòsof» com algú que és o bé l’enamorat del saber o bé l’amic del saber, perquè al final tots dos conceptes, amistat i amor, compartirien cert desinterès.

També hem dit, altre cop, que la definició de l’amistat és complicada, que és una experiència humana, però també ens hem preguntat si realment és una experiència exclusivament humana i, en aquest sentit, hem citat la frase que el gos és el millor amic de l’ésser humà. I hem convingut que podria ser una nova pregunta a explorar en un altra trobada.

Ens hem preguntat si podem estar connectats virtualment amb algú que fa publicacions a les xarxes socials per tothom i no pas per a nosaltres en concret, si no seria això un acte més superficial.

També hem constat que al final tothom ha coincidit d’alguna manera o altra, en cert grau podríem dir, que l’amistat necessita d’una coneixença una mica més fonda i no superficial.

Hem tornat al tema de les cartes d’amistat del segle XVIII en què els escriptors no s’explicaven desgràcies, sinó que eren més aviat relats amb un enfocament intel·lectual. Aquesta relació era respectuosa, profunda i que sense explicar-se gaires intimitats, acabaven connectant. Hem posat una mica en entredit aquesta idea de l’amistat intel·lectual, amb l’exemple de si amb gent de la feina que no hi compartim intimitats hi acabaríem considerant que hi tenim amistat.

També hem dit que el concepte d’amistat ha mutat des de l’antiguitat, referint-nos a Marina Garcés amb el seu llibre La passió dels estranys, començant amb Aristòtil que considerava que només tenen amics les persones lliures i independents i continuant amb La Boétie que pensava que la vulnerabilitat és el que permetria realment que dues persones esdevinguin amigues.

I, finalment, hem donat una definició —que ara mateix no podem discutir per manca de temps, però que podem abordar en una altra trobada més endavant— que es tracta d’una síntesi de la sessió, que és que l’amistat és una connexió profunda que es pot establir segons el criteri lliure de cadascú.

I fins aquí la sessió d’avui.

Tots els resums dels Cafès filosòfics de Girona

Podeu conèixer el projecte amb un clic al requadre inferior.

Cafè filosòfic de Girona