El dimarts 28 d’abril de 2026 vam fer la 33a trobada del Cafè filosòfic de Girona, a Somia Vins i Llibres, a les 18:30. A continuació, podeu llegir un resum del desenvolupament de la trobada.

Estem obligats a estar informats?

A partir de les anotacions preses, hem plantejat inicialment la idea, àmpliament acceptada, que existeix una certa obligació d’estar informats, tant per responsabilitat individual com per utilitat social. Tanmateix, hem qüestionat aquesta suposició, ja que sembla emergir una tendència contrària segons la qual el grau d’informació necessari podria dependre dels interessos, inquietuds i formes de vinculació de cadascú amb el món.

En aquest sentit, hem destacat que la informació pot ser considerada una necessitat en la mesura que ens permet evitar l’aïllament i alhora facilita la connexió social. No obstant això, també hem assenyalat el risc d’una visió esbiaixada o única de la realitat, fet que justificaria la conveniència de consultar diversos mitjans. Aquesta pràctica, però, comporta un cost considerable en termes de temps i energia.

Davant d’això, hem plantejat una alternativa radical: la desconnexió total de l’actualitat i del flux informatiu. Hem il·lustrat aquesta opció, de manera irònica, amb la idea de substituir la lectura de diaris per la lectura d’autors de grans obres del pensament, de la història de l’art o, fins i tot, il·lustrats del segle XVIII. Igualment, hem posat de manifest que la sobreinformació ens pot generar angoixa, fet que ens porta a qüestionar si realment existeix una obligació moral per part de l’individu d’estar informat.

Així, la qüestió es desplaça cap a la gestió de l’energia —tant física com emocional— que implica informar-se. Hem introduït també l’exemple de retirar-se a viure al bosc com una forma de privilegi que permet aïllar-se dels problemes col·lectius. En aquesta línia, hem discutit la idea de la ignorància conscient com a estratègia moral: la decisió deliberada de no saber per evitar el patiment del que passa al món.

Aquest plantejament enllaça amb la noció de privilegi, ja que tant l’accés a la informació com la possibilitat de desentendre-se’n depenen sovint de condicions materials i educatives. També hem reconegut la impossibilitat d’estar informats de tot, la qual cosa ens obliga a seleccionar temes i a prioritzar determinades lluites.

Hem abordat igualment el fenomen del cinisme contemporani: la coexistència de consciència i inacció, especialment visible en qüestions com la crisi ambiental. Això ens porta a qüestionar què significa realment «estar informat», especialment tenint en compte la relativa homogeneïtat dels continguts informatius.

En aquest context, hem defensat la necessitat d’assumir que no podem absorbir tota la informació disponible i que cal limitar-nos a aquella que sigui rellevant i útil, en coherència amb les nostres capacitats. També hem assenyalat que estar informat no implica necessàriament tenir la capacitat de transformar la realitat. Sobre aquesta qüestió, també hem disputat si es tracta d’una acció que té més a veure amb la intenció o a les conseqüències.

Hem debatut la diferència entre, per una banda, informació parcial i, per altra banda, informació objectiva, així com la viabilitat de consultar fonts ideològicament diverses, atès el possible impacte en forma d’ansietat cognitiva i la gestió del temps. Així mateix, hem plantejat la sospita que els mitjans podrien oferir una visió distorsionada de la realitat o, fins i tot, certa convergència en el pensament únic.

D’altra banda, hem valorat la importància d’una cultura general sòlida com a eina per interpretar el món més enllà de l’actualitat immediata. Hem suggerit que la informació, més que una obligació, és una necessitat funcional en determinats contextos socials, tot i que sovint es percep com a repetitiva i poc estimulant: guerres, accidents i atrocitats que es repeteixen. En contrast, hem destacat l’interès que poden generar altres àmbits com la ciència o l’arqueologia.

També hem qüestionat la tendència a atribuir una responsabilitat excessiva a l’individu, oblidant el paper dels governs i de les empreses. Hem introduït la idea d’un posicionament equilibrat, que eviti tant l’excés de responsabilitat com la hipocresia, il·lustrat amb analogies com el «flexitarianisme» o «veganisme flexible», en el sentit que viure també implica acceptar certes contradiccions.

En l’àmbit polític, hem constatat el pes de la dimensió emocional enfront de la racional, així com la possibilitat de convivència entre posicions ideològiques divergents. Un cas il·lustratiu és el d’un amic simpatitzant d’Aliança Catalana, amb qui hem intentat debatre tot aportant arguments i informació. Malgrat això, hem constatat que el desacord persisteix. Això ens ha fet veure que les posicions polítiques no depenen només de la informació, sinó també de factors emocionals i identitaris. Així, es pot esdevenir que dues persones que «estan informades» no arribin a les mateixes conclusions.

Així mateix, hem reflexionat sobre la naturalesa dels criteris individuals en política i altres àmbits, i sobre la manca d’una veritat absoluta perquè per molt convençut que estiguem de la nostra ideologia no deixa de ser una fantasia. Aquesta constatació ens condueix a una actitud d’humilitat epistèmica i a la crítica de qualsevol intent d’imposició ideològica. Per tant, hem constat el pèrfid problema de procurar fer el bé, quan a vegades només cal no fer el mal.

Finalment, hem tornat a destacar el caràcter privilegiat de l’accés a la informació, així com la necessitat de filtrar-la. Hem abordat qüestions com la relació entre informació i propaganda, el paper del periodisme —amb referència al model suís, senzill i amb interès en l’objectivitat— i el funcionament de les xarxes socials com a mecanismes de captació d’atenció.

També hem considerat l’impacte dels cicles mediàtics en la durada i eficàcia de les respostes humanitàries. En contraposició, també hem evidenciat l’emergència d’un discurs mediàtic contra la immigració que la considera com un problema per a la ciutadania nacional quan, en realitat, és un problema del capitalisme desfermat. Perquè actualment hi ha grans capitalistes estrangers, com els fons d’inversió voltors, que estan buidant les nostres ciutats invertint en habitatges que la gent local no es pot permetre. Per tant, tothom acaba essent estranger.

Finalment, hem deixat oberta la necessitat de redefinir què entenem per «informació», més enllà de la seva identificació amb l’actualitat immediata.

Podeu conèixer el projecte amb un clic al requadre inferior.

Cafè filosòfic de Girona