Denis Diderot (1713–1784) va ser un dels grans pensadors de la Il·lustració francesa, destacat per la seva tasca com a escriptor, filòsof, traductor i, sobretot, com a codirector de la monumental Encyclopédie. Nascut a Langres, a la Xampanya, en una família burgesa, va rebre una educació religiosa i va estar a punt d’ordenar-se sacerdot, però aviat es va allunyar de la fe per abraçar una visió materialista i racionalista del món. Després d’estudiar a París, es va guanyar la vida escrivint textos de tota mena, des de traduccions fins a assaigs filosòfics i literaris.
El projecte que més el va definir va ser, sens dubte, la Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, que va dirigir juntament amb d’Alembert. Aquesta obra monumental, amb més de 70.000 articles, volia recollir tot el coneixement humà de l’època i posar-lo a l’abast del públic, amb un esperit crític i emancipador. A través de l’Encyclopédie, Diderot va promoure la raó, el progrés i la llibertat de pensament, tot criticant la superstició, la intolerància religiosa i l’absolutisme polític.
Diderot també va escriure obres literàries i filosòfiques de gran originalitat, com La religieuse, Le neveu de Rameau o Jacques le fataliste, en què experimenta amb la forma narrativa, la ironia i el diàleg filosòfic. En filosofia, va evolucionar cap a un materialisme radical influït per Locke i els empiristes, i va defensar una visió atea i naturalista del món. Tot i les pressions i la censura, mai no va deixar de qüestionar els fonaments socials i morals del seu temps.
Al final de la seva vida, Diderot va ser reconegut en cercles intel·lectuals europeus, i Caterina II de Rússia el va protegir i va comprar la seva biblioteca per garantir-li una renda. Tanmateix, va morir a París relativament marginat per les autoritats franceses. Avui és considerat una figura central de la Il·lustració, no només pel seu compromís amb el coneixement i la llibertat, sinó també per la seva capacitat d’obrir nous camins en el pensament, la ciència i la literatura.
L’obra de Diderot
Fragment. La il·lustració llegeix Epicur