Categoria: Totes les publicacions
Publicació amb dues infografies que mostren les actituds filosòfiques necessàries que cal que participants i dinamitzador tingui en un Cafè filosòfic per tal de fomentar la recerca en filosofia.
Michel Tozzi reflexiona sobre el paper del filòsof en la societat i la seva relació amb el cafè filosòfic. Defensa que el filòsof ha de participar activament en aquests espais com a forma de ciutadania, qüestionant opinions i enriquint la reflexió col·lectiva. Tot i les crítiques que consideren el cafè filosòfic inadequat per al debat seriós, Tozzi creu que són espais útils tant per als participants com per als filòsofs, oferint oportunitats de repensar el seu paper social. A més, afirma que contribueixen a una democràcia més deliberativa i enriqueixen la pràctica filosòfica, desestabilitzant prejudicis i afavorint l’escolta atenta.
El paper del professor de filosofia a l’aula és crucial per despertar l’amor per la matèria. Ha de ser un mentor socràtic, adaptant el programa i fomentant el pensament crític. La filosofia no és només història de les idees, sinó una pràctica viva que s’ha d’iniciar des de joves, que aborda temes rellevants i polèmics.
En aquest article explorarem la fascinant vida i les profundes reflexions d’Agustí d’Hipona amb fragments de dues obres ben conegudes del prolífic bisbe d’Hipona.
Ann Margaret Sharp assisteix a un taller educatiu en Filosofia per a nens en què una mestra afirma haver creat una comunitat de recerca en set dies. Llavors, reflexiona sobre la complexitat de crear una comunitat de recerca.
El text explora la creació i l’ús de metàfores en la filosofia, destacant exemples com la caverna platònica de Plató i el martell de Nietzsche. També discuteix la importància del Thinking Based Learning (TBL) en l’ensenyament de metàfores, així com la pròpia tradició metafòrica de la història de la filosofia, amb un enfocament pràctic per a estudiants de batxillerat.
Els manuscrits de Christine de Pizan, ben documentats per estudiar els llibres il·lustrats, no mencionen els seus il·luminadors, excepte Anastaise. Revisarem el passatge del “Llibre de la Ciutat de les Dames” on Christine lloa la seva obra. En aquest article Inès Villela-Petit intenta identificar manuscrits decorats per ella, reflexionant sobre l’ornament medieval i l’autoria.
Publicat originàriament el 19 d’abril de 2024 al diari Ara “Els exemples són l’aliment últim del pensament”. La frase és del filòsof anglès John Wisdom. Al professor Terricabras…
Publicat originàriament el 18 d’abril de 2024 al diari El Punt-Avui El nom de Josep-Maria Terricabras es pot associar a diverses activitats de valor cultural, social i polític;…
Publicat originàriament el 17 d’abril de 2024 al diari El Nacional Quan el professor Josep Maria Terricabras es va acomiadar dels seus estudiants a la Universitat de Girona, en la…
Los alumnos de la ESO enfrentan decisiones importantes sin suficiente apoyo. Aina Tarabini, profesora de Sociología, expone en su libro cómo las desigualdades sociales afectan estas elecciones. Destaca la necesidad de mejorar la orientación y aumentar la oferta de formación profesional para evitar la reproducción de desigualdades educativas y sociales.
Voldria compartir-vos algunes de les iniciatives filosòfiques en les quals em trobo involucrat. No pretenc res més que donar una visió panoràmica de les activitats que m’apassionen i que considero significatives en el meu compromís amb la filosofia i la seva divulgació. A través d’aquests projectes, cerco contribuir modestament al diàleg filosòfic i a l’enriquiment personal i col·lectiu. Sense més preàmbuls, aquí teniu les iniciatives filosòfiques de les quals participo o en alguna ocasió he participat.
Guillem d’Occam (1287-1347), filòsof i teòleg anglès, va ser un destacat pensador medieval i franciscà. És conegut pel seu nominalisme i pel principi metodològic conegut com la “navalla d’Occam”, que promou la simplicitat en les explicacions. Aquest principi, essencial en diverses disciplines, defensa que les teories simples són preferibles a les complexes.
Aquest article adapta les catorze característiques del feixisme segons Umberto Eco, destacant elements com el culte a la tradició, l’irracionalitat, l’acció per l’acció, la por a la diferència, la crida a majories frustrades, l’obsessió pel complot, el populisme qualitatiu i la neollengua, entre d’altres.
Verificat és una associació creada el 2019 a Catalunya per combatre les fake news durant la campanya electoral de Barcelona. Fan fact-checking, una branca del periodisme que verifica fets. La seva metodologia és pública i neutral. No verifiquen opinions, només dades. Durant les campanyes electorals, tenen més feina degut a la major desinformació. Ensenyen a la ciutadania a tenir una mirada crítica davant la desinformació. Són independents de partits polítics i se centren en temes com política, salut, migració i soroll a les xarxes.
El 16 de març de 2024 ens va deixar el professor Dr. Josep-Maria Terricabras, vaig voler fer-li un petit homenatge en format vídeo que pots veure a continuació….
Som violents des que som humans, però podem reconciliar-nos. Els ximpanzés planifiquen assassinats; els bonobos solucionen disputes amb regals i sexe. Abans de l’agricultura no hi havia violència organitzada. L’agricultura va portar jerarquia social. Som violents des de fa 100.000 anys.
Aquesta intervenció per a la taula rodona «El pensament crític en els adolescents» se centra a desmentir el mite que les generacions actuals manquen de pensament crític. Insisteixo en la importància de la filosofia per construir un currículum que fomenti el pensament crític, creatiu i curós. Es destaquen iniciatives com el programa Filosofia 3/18 i es comparteixen idees per cultivar aquesta competència, incloent-hi elements com el bon judici, la conceptualització i l’argumentació.
Un jove inexpert dicta classes sobre Gustavo Adolfo Bécquer en un curs, documentat a fons però davant la sospita de professors veterans. Un incident violent amb un professor el va marcar, però anys després, entén la seva frustració i esgotament pel sistema educatiu pobre i burocràtic. Navarra aborda la fatiga i l’absurd que viuen els professors, destacant la desconnexió entre la formació del màster i la realitat docent, agreujada per polítiques educatives ineficaces.
«Diàlegs d’ultratomba» és la primera obra en català de Manuel Villegas que obre un consultori de psicoteràpia virtual per a divuit personatges històrics com Calígula, Ponç Pilat o Simone de Beauvoir. A través de reflexions sobre temes filosòfics i psicològics, llibre explora complexitats de la psique i la moral. Publicat per Fragmenta Editorial el febrer de 2022, pot ser un recurs útil per a cursos de filosofia i psicologia a nivell de batxillerat.
Durant el curs 2022/23, un grup de professors de Filosofia ha creat tres Escape rooms digitals amb Genial.ly per als estudiants de 4t d’ESO i Batxillerat. Aquests jocs inclouen desafiaments com salvar la Filosofia d’un geni maligne, descobrir contribucions de dones filòsofes i explorar mites de Plató. Esperen que aquests recursos enriquisquen l’aprenentatge i promoguin la Filosofia.
El diàleg filosòfic permet desenvolupar el pensament en les tres dimesions que considerava Matthew Lipman. I això és perquè tot i que la creença més popular és que la reflexió engendra el diàleg, de fet, és el diàleg que engendra la reflexió.
Una comunitat de recerca és una agrupació de persones —infants o joves en el nostre cas— que es basa en una solidaritat intel·lectual i afectiva i on els membres es reconeixen els uns als altres com a persones i com a interlocutors vàlids per avançar en el coneixement i la recerca de manera que generi millora en el grup i en cadascun dels individus que el componen.
En aquesta entrada definirem les tres dimensions del pensament que va presentar el lògic Matthew Lipman, creador de Philosophy for Children. I també explicarem la necessitat d’un pensament multidimensional (crític, creatiu i curós) i no solament del pensament crític.
Philosophy for Children (P4C) o Filosofia per a nens i nenes, en la traducció més literal del català, és un programa que consisteix a evidenciar que els nens i les nens des de la tendra edat dels tres anys, moment en què podem parlar, ja reflexionem sobre temes filosòfics com ara la veritat, la perfecció, la justícia, el lliure albir i el determinisme, per citar-ne alguns.
L’esborrany de decret presentat pel Departament d’Educació no fa canvis respecte a la LOMLOE i preveu eliminar l’optativa de Filosofia a 4t d’ESO i reduir les hores dedicades a educació en valores ètics. L’autor defensa que la filosofia ja fa el paper aglutinador del saber i no cal pas aglutinar la filosofia a les assignatures existents, i reclama tenir un currículum i una determinació horària per no haver de dependre “de la caritat i l’almoina” que donin els equips directius
No deixa de sorprendre que una disciplina com la filosofia desaparegui del currículum i més encara si atenem al preàmbul de l’esborrany del decret d’educació bàsica que ha elaborat el Departament d’Educació en què s’explica que cal fomentar una sèrie d’adjectius aplicables a l’educació a la societat com ara: «justa», «equitativa», «democràtica», «crítica», «feminista» i «lliure».
L’esborrany del decret d’educació bàsica del Departament d’Educació comporta la supressió de la matèria optativa de Filosofia a 4t d’ESO i una clara reducció de les hores de l’altra assignatura amb afinitats filosòfiques, els Valors ètics. La meva tesi és que ni el Departament ni moltes vegades el gran públic i encara menys l’alumnat té gens clar a què es dedica la Filosofia.
Em va fer molta il·lusió quan l’Anna i l’Adrià em van demanar si volia oficiar la seva cerimonia perquè sabia que seria el més aprop que podria estar de casar-me amb tots dos, alhora. En un primer moment vaig pensar que volien que fos el seu DJ perquè em van dir que faria d’MC però no, no parlaven d’això. Volien que jo oficiés la cerimonia. Així que des del moment que m’ho van comunicar, vaig començar a pensar “què en sé jo de l’amor?”.
L’esborrany de la nova llei educativa, la LOMLOE, sentencia a mort l’optativa de Filosofia en l’etapa de la secundària obligatòria. A Madrid també van viure fa alguns mesos la guillotina de l’Ètica. Aquest article és un al·legat a la necessitat d’una assignatura de Filosofia a 4t d’ESO.
Darrerament es parla molt de la supressió de l’assignatura de l’Ètica. De totes maneres, a Catalunya no hi ha hagut el mateix enrenou que a Madrid. Descobreix per què en aquest article.
Immanuel Kant va publicar el seu projecte filosòfic “Zum ewigen Frieden” el 1795, buscant la pau permanent en un context europeu bèl·lic. El plantejament advoca per un republicanisme racional i una federació o lliga de pobles lliure de despotisme i coacció, basada en la moralitat i la raó política sense un poder sobirà. Aquesta proposta evita la universalització monàrquica i defensa un estat cosmopolita de drets, incloent-hi l’hospitalitat com a dret cosmopolita essencial.
Sue Donaldson y Will Kymlicka han hecho una nueva propuesta en el campo de los derechos animales. Su obra Zoopolis: una revolución animalista se ha convertido en todo un clásico de los derechos animales. Su originalidad radica en la consideración política de la animalidad. De este modo, los animales domesticados se vuelven ciudadanos, los salvajes son considerados extranjeros, y los liminales —aquellos que no son ni domesticados ni salvajes— se convierten en casi-ciudadanos. Su propuesta, seguro, no dejará a nadie indiferente y puede ayudar a establecer las relaciones políticas entre los humanos y los animales.
La idea de que el lenguaje no es inocuo, de que con él se ha construido una realidad no del todo justa, con aquellos que no han podido expresarse mediante la palabra, será el punto de partida de este ensayo. Dicha idea es común tanto en la obra del deconstructivista Jacques Derrida como en la de la politóloga Armelle Le Bras-Chopard. Ambos compatriotas han mostrado la relevancia de la idea de λόγος en la cultura occidental, sus usos y sus abusos por parte de los hombres y contra el animal.
L’escriptor nord-americà William S. Burroughs presenta el pirata Mission com a un deconstructivista: no protegeix la vida dels lèmurs perquè aquests siguin animals sagrats pels aborígens de l’illa de Madagascar (element historicocultural), sinó més aviat perquè li produeix dolor pensar la mort dels lèmurs. No es tracta, doncs, d’establir una regulació tot mantenint les conviccions religiosoculturals dels autòctons malgaixos, sinó de reflexionar sobre les nostres pràctiques vers els lèmurs i escollir què cal fer. D’aquesta manera, Burroughs converteix al capità Mission en el primer defensor dels drets dels lèmurs, atès que ell en decreta la protecció de les seves vides.
A vegades la premsa deixa el moviment veganisme com a un moviment extremista, que pretén erradicar els hàbits més humans en l’alimentació, el consum de carn. No obstant això, encara ens cal aprendre molt de l’ètica relacional del veganisme. Aquest article trenca una llança a favor d’aquells que respecten els animals no-humans. [Llegir+]
Lo grand autòr occitan Joan Bodon (1920-1975) avètz tanben escrit de poèmas. Ací i a una poèma sus la vida occitana, sus l’animalitat e la cultura del camp. Quicòm pensa que aquo’s parla de la lengua occitana, mais tanben parla de les relacions oblidadas damb lo animal e la tèrra. [Legir+]
Corine Pelluchon (1967) urde un plan para lograr que los humanos equiparemos la dignidad de los animales a la nuestra, es decir, que los protejamos como nos protegemos a nosotros, los humanos, con los derechos humanos. Para la filósofa francesa, el movimiento animalista ya ha llegado a su edad adulta, es el momento en que puede empezar sus andaduras políticas.
Para muchos la faceta de intelectual de Peter Singer (1946) no es desconocida, es el padre de la ética animalista. Su Liberación animal, surgida en los setenta ha sido el libro de cabecera de muchos activistas que aun luchan por el bienestar animal. Lo que no todos sabíamos del filósofo utilitarista es que fuera un cocinitas. [Leer+]
Maurice Merleau-Ponty (1908-1961) no condena al animal a vivir a través de sus instintos, como sí hace que hace Heidegger. Para el francés el animal no necesita consciencia para vivir, porque en el fondo los humanos compartimos con los animales una apertura al mundo, la mirada del otro.
El filòsof i sociòleg francès Frédéric Lenoir (1962) escriu una carta oberta i sincera als animals no humans en què tracta de la seva esquizofrènia moral vers ells, esquizofrènia i és compartida, malaradament, però molts éssers humans encara.
Arnold Gehlen critica el positivismo y la metafísica, abogando por una antropología filosófica que valoriza los datos empíricos humanos frente a explicaciones totalizadoras de la ciencia. Rechaza la continuidad entre lo animal y lo humano, enfatizando la especificidad y proyecto evolutivo singular del hombre, destacando la cultura como una segunda naturaleza necesaria, y diferenciando entre el ser humano y el animal en términos de apertura al mundo y capacidad de trascendencia.
«La gata de Derrida» fue un blog que nació como una necesidad de aumentar las perspectivas en el debate sobre la cuestión animal, que para muchos es el debate político de nuestros tiempos. La filosofía no siempre ha sido contraria a los usos y las costumbres. De hecho, desde sus inicios podemos encontrar a dos modelos políticos: el de Aristóteles, conservador, que fundamenta las bases de la política, y el de su maestro Platón, que es utópico porque solo se encuentra en el mundo de las ideas.